Microtextos

Diàleg imaginari

C: És la segona vegada que algú diu de mi que sóc autor dels “millors contes mai escrits a Castelló”. Però no crec que això tingui un gran mèrit, atès que Castelló és una ciutat petita i que el conte, ara i ací, no gaudeix d’un gran predicament entre els escriptors. No he tingut tanta competència.

S: Qualsevol pot escriure un conte.

C: Hi estic d’acord. I no sols un conte: la poesia, com va dir Lautréamont, l’hauria de fer tothom. Seria bo que tothom ho provés.

S: Gairebé qualsevol pot escriure un bon conte.

C: Hauré de discrepar, encara que sigui en defensa pròpia. A mi m’ha fet patir cada conte que he escrit i no sempre m’ha convençut el resultat. Quasi mai, de fet. Si fos tan fàcil, per què haurien de ser tan escassos els contes realment bons?

S: Només es necessita un pensament enginyós. I això, ho hem d’admetre, no és tan difícil.

C: Ara ja t’entenc. Tu i jo parlàvem de coses diferents. Tu estaves pensant en la narració d’una anècdota, un acudit, una broma enginyosa. O un cas exemplar, etc. Jo en canvi pensava en una forma literària en què l’argument resulta inseparable de l’expressió, de l’estil. No serviria de res que intentessis explicar a ningú l’argument de “Casa tomada”, o de “Diana i la Mar Morta”. Et quedaria la sensació que no era això, que has fet que sembli trivial, o una ximpleria, i que necessàriament cal llegir-lo, per a copsar-lo.

(Amb estima, a S.)

Presentació d'una (altra) antologia d'escriptors castellonencs

Demà, dijous 4 de març, es presentarà a la llibreria Babel a les 19 h l’antologia d’escriptors de Castelló La lletra ferida, una iniciativa de la Colla Rebombori. En aquesta ocasió es tracta d’escriptors actuals (l’AVL va homenatjar recentment els literats castellonencs del primer terç del segle XX) i jo tinc l’honor de comptar-m’hi. Els coordinadors de l’edició em van demanar que seleccionés un o dos textos breus, si eren inèdits millor, que tinguessin alguna relació amb la ciutat. Per si voleu saber-ho, vaig enviar aquests:

1. “Els ossos de Méchain”, versió esmenada i ampliada d’una col·laboració que finalment no vaig voler publicar al Levante de Castelló, l’any passat (vg. l’apunt “Els ossos de Méchain, o les crisis de la cultura”).
2. “Un conte xinès”, versió en català d‘“El momento decisivo”, inclòs al recull electrònic El cíclope y otros cuentos fantásticos.

Fins demà, doncs :-)

Moment Cortázar

Tinc el llibre d’inèdits de Cortázar a la tauleta, al costat del llit, i al damunt s’havia quedat el Chumby, el despertador connectat a Internet que, entre altres coses meravellosament inútils, ens va mostrant fotos a l’atzar del nostre àlbum familiar i de la carpeta de retalls. Anit, de sobte, em vaig adonar que Julio mirava cap amunt des de la portada i pareixia que estigués observant la pantalleta de tres polzades i mitja. Això em va fer gràcia i se’m va acudir que podria captar l’instant amb la càmera del mòbil. Llavors, quan estava a punt de prémer el botó -la imatge canvia cada deu segons- el Chumby trau justament aquesta il·lustració de Norah Borges per a “Casa tomada”, un dels primers contes que va publicar ell, Cortázar, en 1946 en Los anales de Buenos Aires. L’instant que jo volia captar, en realitat encara no hi era, però s’estava preparant sense que jo ho sabés del tot.